Category Archives: Actualitat del Projecte

Pensem conjuntament com ha de ser l’Espai Comunitari de Formació Permanent

Un dels eixos que treballarem durant el procés participatiu, que tindrà lloc els propers 28 i 29 de setembre i 6 i 7 d’octubre del 2017, serà la diagnosi de necessitats formatives als barris de Sants.

Per poder dissenyar millor les dinàmiques per treballar l’eix, et demanen que omplis aquest formulari:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSc7V6lt830dVEoVooPkfBzZEquHeiA-I1fm2NodCpsf6bTtdw/viewform?usp=sf_link

També ho pots imprimir i fer-nos-la arribar a la bústia que hem col·locat al Centre Social de Sants.

12

Gràcies a totes les persones que ens heu votat! Estem molt contentes de ser un dels projecte que finançarà la Filadora

El nostre projecte ha estat un dels guanyadors de la Filadora, en la modalitat Accions als barris.

Apostem pel dret a l’educació al llarg de la vida, entenent que, amb aquesta formació, les persones adultes podem adquirir, actualitzar i ampliar coneixements i aptituds, per millorar el nostre desenvolupament personal, social, professional i de ciutadania activa.

Volem crear un espai comunitari de formació permanent, que beu del moviment ateneístic i les universitats populars. Un espai obert, accessible a tothom i flexible, adaptat a les necessitats i les circumstàncies de la vida adulta, amb especial atenció a les persones i col·lectius que, per no haver assolit cert nivell acadèmic, es troben en situació de desigualtat a l’hora d’interactuar a la societat. Volem engegar un model participatiu, col·laboratiu, de gestió comunitària amb les entitats del territori i les persones que participin en el projecte, i amb conveni amb l’Ajuntament. Aquest treball en xarxa, juntament amb un model pedagògic transformador que fomenti l’aprenentatge col·lectiu, ha de possibilitar l’impuls d’una ciutadania més sobirana i crítica.

Gràcies a totes per fer possible que aquest somni sigui més prop de ser una realitat!

Preparant el Procés Participatiu!

El passat dissabte 6 de maig vam donar embranzida a la preparació del Procés Participatiu, en una assemblea plenària que va ser tot un èxit! Un total de 18 persones ens vam reunir a Can Batlló per tal de seguir treballant en la dinamització dels 4 eixos que tindrà el procés:

  1. Quines competències són claus per a la vida com a persones adultes?
  2. Quines són les necessitats de formació que es detecten en relació a aquestes competències?
  3. Amb quin model pedagògic volem funcionar?
  4. Quin ha de ser el model de gestió, organització i funcionament de l’espai comunitari de formació?

Encara ens queda molta feina per fer fins la data del procés participatiu -els dies 28 i 29 de setembre i 6 i 7 d’octubre-, fins llavors, seguirem trobant-nos, debatent, qüestionant, proposant, creant… en definitiva, dissenyant un procés participatiu fruit de la intel·ligència col·lectiva.

Si tens ganes de formar part d’aquesta experiència, pots posa’t en contacte amb nosaltres.

Gràcies a totes per compartir aquesta jornada tant interessant!

Ajuda’ns a que el projecte segueixi endavant Votant-nos per aconseguir el finançament que necessitem.

Acabem de saber que el nostre projecte ha estat preseleccionat com a possible proposta per rebre el finançament de la Filadora. Ara necessitem tot el suport possible per ser un dels projectes seleccionats per rebre el finançament.

Ajuda’ns. Vota Espai Comunitari de Formació Permanent: https://filadora.barcelonaencomu.cat/ca/project/espai-comunitari-de-formacio-permanent

Captura de 2017-05-02 12:40:49.png

 

Definim col·lectivament l’Espai Comunitari de Formació Permanent

A finals de febrer, el nostre projecte de Procés participatiu per definir col·lectivament l’Espai Comunitari de formació permanent va rebre un Premi a la Qualitat democràtica, atorgat per l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Barcelona.

A més de la satisfacció que ens ha suposat rebre el premi, aquest ens permet posar-nos a treballar amb profunditat i rigorositat en el procés participatiu que hem dissenyat.

Ja fa temps que hi treballem, però a partir d’aquest mes d’abril ho estem fent amb més intensitat, posant les bases per recollir la complicitat i la participació del veïnat i del teixit social dels barris de Sants, així com preparant les sessions plenàries de debat, que tindran lloc a finals de setembre i principis d’octubre. Ja rebreu notícies nostres!

A més, al llarg d’aquest mesos hem seguit en converses amb l’Ajuntament i estem estudiant la possibilitat de fer una prova pilot del projecte en acabar el procés participatiu.

Iniciem una col·laboració amb el Diari d’Educació

Hem iniciat una col·laboració amb el Diari de l’Educació, que publicarà articles sobre formació de persones adultes escrits per persones vinculades al nostre projecte.

L’article La Joana i les competències de les persones adultes: una història de ficció basada en fets reals, de Margarida Massot, és el primer d’una sèrie que esperem que sigui ben interessant i que contribueixi a donar visibilitat a aquest àmbit de l’educació, a més de donar a conèixer l’Espai Comunitari de Formació Permanent.

 

Article Margarida Massot

Consideracions sobre l’Educació de persones adultes del passat i l’Espai Comunitari de formació permanent que neix

El passat 3 de novembre, el grup promotor de l’Espai Comunitari de formació permanent Espai Comunitari a partir d’ara– em va convidar a opinar sobre el projecte a partir de la meva vinculació passada amb el moviment d’Educació d’Adults, i en concret amb l’Ecola d’Adults de Can Serra, amb el manual d’Educació d’Adults que vam elaborar i amb la nostra relació amb Paulo Freire. Hi vaig anar amb aquella satisfacció de veure que després de gairebé quaranta anys, per sort, hi ha qui creu que, malgrat els temps són tan diferents en els intersticis socials, hi ha uns valors i unes pulsions permanents que van ser vàlides aleshores i ho segueixen essent avui.

Entre el públic hi havia en Sergio Patón, un xicot jove i amic que connecta amb l’abans i l’avui i que després de la trobada va publicar unes excel·lents notes de l’acte http://www.debatecallejero.com/casa-de-la-reconciliacion-la-experiencia-de-jaume-botey-en-la-educacion-de-adultos/. Després, els promotors em van demanar que donés forma a aquelles notes. Gràcies doncs als promotors i al Sergio Patón, causants en definitiva d’aquest escrit. Intentaré posar ordre a aquella exposició meva que fou una mica desmanegada.

L’Escola d’Adults de Can Serra neix a l’inici dels setanta com una iniciativa més enmig del creixent moviment cultural antifranquista. La majoria d’aquestes iniciatives estaven inspirades en el pensament de l’Educació com a pràctica de llibertat de Freire. A Can Serra vam fer un primer mètode intentant adaptar Freire a les circumstàncies de la gent del barri, immigrats i de nivells acadèmics baixos. Intentàrem però sobretot que l’Escola estigués implicada en el moviment popular de caràcter reivindicatiu, sindical, polític i cultural del moment. Per nosaltres “alfabetitzar” volia dir ajudar a “comprendre” la realitat a fi de millorar-la. De manera molt especial s’aprofità la necessària construcció d’uns locals que havien de servir de parròquia i aixopluc de les principals reivindicacions polítiques i culturals del barri, que vam anomenar “Casa de Reconciliació”, per fer Escola d’Adults “al carrer”.

Quan el passat 3 de novembre se’m demanava què vam aprendre d’aquella experiència que segueixi essent vàlid per avui, resumit en uns breus principis, jo diria el següent:

1. Que el fet educatiu és un fet global, que afecta la persona en totes les seves dimensions.

L’àmbit de salut del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1976 va definir així els objectius de la salut: “fer de la persona un ésser més lliure, més capaç, més autònom, més solidari, més feliç”. Jo diria que l’Educació pretén uns objectius semblants. En la definició de Salut del CCC, com haureu observat, no surten les paraules “medicina” ni “malaltia” ni “metge”. És una visió en positiu i integral de la salut. Jo crec que els objectius de l’Educació són els mateixos i tampoc cal parlar de procediments, mètodes, instruments. És un acompanyament integral de la persona.

Seguint amb el mateix, jo suposo que, per definició, l’Espai Comunitari deu voler tenir present que l’educació és, sobretot, un fet Comunitari, social. Som éssers socials. Des del naixement vivim acompanyats i quan aquest acompanyament vol configurar-nos d’una manera determinada, diem que estem davant un fet educatiu. Aquest pot ser sistemàtic o difús, individual o col·lectiu, impulsant la llibertat o impulsant la submissió, concebut com un factor per canviar el món o per deixar-lo tal i com està. Tots ens hem anat configurant a partir d’allò que hem tingut al voltant i de les persones que ens hi han ajudat. L’Espai comunitari ha de saber a qui va dirigit i quins instruments escollireu per complir l’objectiu.

L’instrument fonamental de l’Educació Comunitària, és la comunicació, amb Fets i Paraules, no només amb paraules. M’explico: un dels símptomes més clars que ens diu que el món avui no va bé és la vulnerabilitat de les paraules. Sovint notem que quan alguns utilitzen solemnes i grans paraules com “democràcia”, “política”, “veritat”, “progrés”, “justícia”, “pau”, “llibertat”, “drets humans”, “nació”, “terrorisme” diuen coses diferents de les que volem dir nosaltres amb les mateixes paraules. Cal que l’Espai Comunitari ajudi a restablir la coherència entre Fets i Paraules, restituir a les Paraules el seu sentit original. I la vinculació amb el teixit social de Sants del projecte constitueix un espai sensacional per intentar-ho.

2. Que l’educació és cosa de tothom, però no amb criteris mercantilistes

No és possible l’Educació sense la participació de la comunitat educativa més ampla, de l’entorn més proper, institucions, societat en general, dels sindicats, de la gent del territori. Per tant, el barri de Sants i la seva gent hi ha de ser.

Actualment també s’interessen per l’educació els bancs, els empresaris, els mitjans de comunicació, els comerciants, els laboratoris, els especialistes en ocupació i atur. És bo que sigui així, malgrat que algunes vegades aquests sectors tendeixen a considerar l’educació més com una inversió financera que com un dret i un deure de la societat. Aquest és un dels efectes perversos de l’actual model de globalització. Amb la crisi ha aparegut més clara la naturalesa del sistema en el que vivim, la lògica del qual no només és el màxim benefici al preu que sigui, sinó convertir-ho tot en mercaderia. Tot es pot comprar i tot es pot vendre, també l’educació. I convertir l’educació en mercaderia. En canvi, per sort heu dissenyat L’Espai comunitari com una proposta a les antípodes d’això, busqueu la persona.

3. L’educació fet històric per excel·lència

Tot treball educatiu és un fet històric per excel·lència, multiforme, dinàmic. Tracta amb persones concretes, d’un país, d’una cultura, amb una llengua, uns costums, una classe social, d’un barri, en un moment històric precís, amb unes necessitats diferenciades, en un àmbit polític, econòmic, social, amb unes característiques pròpies. Educar vol dir adaptar-se i vol dir canviar contínuament, exigeix superar la rutina. Si a l’Espai Comunitari aconseguiu de fer el que heu dit, us tocarà inventar contínuament.

4. Entre la tradició i la modernitat. La globalització i les cultures locals.

Això em porta a pensar en un tema importantíssim per l’educació i per la supervivència de les cultures avui dia, en un món de multiculturalitat: la possible confrontació entre tradició i modernitat. Des dels centres de poder polític i econòmic la cultura occidental es presenta com la única cultura possible, la veritable, superior a les altres, la que és capaç de crear norma. L’ideal és una cultura estandarditzada i homogènia que s’estengui fins a l’infinit perquè així ho exigeixen els mecanismes del mercat. És la cultura-consum, que no permet la manifestació de particularismes, de localismes, de la personalització. Un únic llenguatge. Alguna cosa falla, em dic, quan sento que El Corte Inglès canta les cançons que a casa cantàvem per Nadal davant del pessebre o ven la samarreta del Che. Sento que m’han robat no només les paraules sinó gairebé la meva vida.

Probablement ja heu copsat que si he parlat amb aquests termes, és per formular amb més facilitat principis sobre temes molt delicats i presents en la vida de cada dia: la consideració que ens han de merèixer les cultures migrades. Crec que la història d’espais de Sants com el Centre Social o Can Batlló són ja un exemple del respecte amb què ha de ser tractada la diversitat.

5. Colonització del món i de la vida.

No hem tingut en prou consideració el pes que en les nostres vides i relacions té la cultura del neoliberalisme. El neoliberalisme treu la seva força de la capacitat per modelar les vides individuals, de crear sempre noves necessitats. A més d’un projecte econòmic, el neoliberalisme és un projecte antropològic i cultural. Han creat el miratge de la llibertat, però es tracta d’una llibertat sotmesa a la dictadura del mercat, de viure en un món feliç d’esquena al món real. I per experiència comprovareu que la felicitat només la tindreu inserint-vos en el món real.

És la primacia del pensament dèbil i societat dèbil, del postmodernisme, de la felicitat efímera, l’individualisme, de la falta de profunditat, la cultura del supermercat de l’usar i llençar, de l’individu perdut en la immensitat del buit, motivat més per la immediatesa que pel projecte, més pel sentiment o desig d”estar bé” o del “ara estic a gust” que per la voluntat. Condemnats a la “societat líquida” com ara diuen. Desitjo que l’Espai Comunitari parli de realitats sòlides, no líquides.

6. Educació i valors. La funció crítica.

D’aquí la importància dels valors en educació. L’Espai Comunitari haurà de facilitar tant com sigui possible la convivència entre persones, grups i nacions, la pau, la resolució de conflictes sense apel·lar a la violència, la reducció i si és possible la supressió de la despesa militar, la lluita contra la injusta distribució de béns entre famílies i països, l’excessiva concentració de poder, la preservació dels recursos naturals i dels grans béns heretats de les cultures anteriors, el manteniment d’un medi natural més sa, el sexe i les seves diverses manifestacions, les diferents drogaddiccions, la salut individual i col·lectiva…

7. L’Espai comunitari és un fet polític.

Per això cal dir amb claredat que l’objectiu de l’Espai Comunitari és un fet polític. No solament perquè tracta d’educar per la “polis”, fer ciutadans “lliures”, “responsables”, “solidaris” etc. Sinó per l’objectiu de transformació social. No fem més que repetir una de les tesis importants de Freire: la naturalesa política del fet educatiu. L’educació es nodreix obstinadament d’elements polítics pel que fa a les definicions filosòfiques que sustenten aquell model, a la legislació, a la gestió, a l’assignació de responsabilitats, als continguts. Per exemple, alguns dels criteris educatius que amb la globalització volen imposar-se arreu no persegueixen el Bé comunitari sinó allò que convé als mercaders.

L’altre món possible” al que l’Espai Comunitari s’ha apuntat ha de donar un sentit ple a totes les que hi participin, alumnat i professorat. No importa el lloc des d’on ho feu, des d’aquí o des de fora, des d’una aula o en un ample moviment de dones, des del món indígena o des d’un món benestant. El que importa és l’horitzó en el que us situeu, en què situeu la vida.

Jaume Botey, 3 de desembre del 2016, a petició de l’Espai Comunitari de Formació Permanent

Presentació del projecte al barri

Proposem model participatiu, col·laboratiu, cogestionat per l’Administració, les entitats del territori i les persones que hi participin.

Ara mateix ens trobem en tres fases:

  • Apropament amb noves converses que afegeixen interlocutors de les diferents àrees implicades.
  • Disseny de la diagnosi de les necessitats formatives de les persones del barri.
  • Concreció del procés participatiu: Definir, conjuntament amb la ciutadania, les entitats, els agents socials del barri i l’Administració, els eixos bàsics que hauran de configurar el model del projecte i que són:
    • Quines competències són claus per a la vida com a individus i com a persones socials i crítiques?
    • Quines són les necessitats formatives que es detecten en relació a aquestes competències? Quins recursos / institucions / entitats o col·lectius hi ha al barri que ofereixen formació per assolir aquestes competències? Amb quins altres espais, serveis o entitats podem treballar conjuntament?
    • Sobre quin model pedagògic es sustentaran les accions formatives que desenvoluparem?
    • Quin ha de ser el model de gestió, organització i funcionament?

El passat novembre vam presentar la iniciàtiva al barri, en 2 actes que van tenir una molt bona acollida, tant pel que fa a persones a títol individual, entitats i associacions i personal de diferents serveis municipals. A partir dels actes de presentació, nova gent s’ha incorporat al projecte i ja som més de 15 persones en el grup motor. Us mostrem el cartell:

cartell_presentacio_ok