Notes sobre el Manifest per a l’educació d’adults en el segle XXI

Fa dues setmanes vam penjar en aquest Blog el Manifest per a l’educació d’adults del segle XXI, creat per European Association for the Education of Adults.

Avui volem destacar unes notes que Alfons Formariz ha fet al respecte, i que ens sembla imprescindible tenir en compte per poder millorar el model actual de l’Educació de Persones Adultes.

 

Manifest per a l’educació d’adults en el segle XXI. European Association for the education of adults (EAEA)

Unes notes

El contingut del Manifest no aporta excessives novetats en relació a altres declaracions sobre la formació permanent o la formació al llarg de la vida, ni amb la retòrica de les declaracions de principis de les lleis d’educació o de les lleis sobre formació d’adults / formació permanent. Tanmateix, atès el semi oblit que la societat demostra i les rutines amb què les administracions actuen davant la formació de persones adultes, qualsevol document recordatori de la seva importància ha de ser considerat benvingut.

Són interessants els títols amb els que s’encapçalen els diferents capítols perquè resumeixen els programes que hauria d’abordar la formació de persones adultes: el poder i el goig d’aprendre; els reptes actuals i les respostes necessàries; la ciutadania activa, la democràcia i la participació; les habilitats per a la vida de les persones; la cohesió social, l’equitat i la igualtat; ocupació i digitalització; els fluxos migratoris en un moment de canvis demogràfics; la sostenibilitat imprescindible

D’alguna manera, bona part d’aquests programes es van oferint per diferents administracions i entitats. Què ofereix de nou el concepte de formació permanent? La necessitat que aquests programes estiguin interrelacionats. I aquesta interrelació i aquest treball en xarxa només és possible des del territori amb l’aquiescència normativa de les administracions corresponents. El territori ens remet necessàriament al barri, al districte, al municipi. I ens remet a entitats que amb un paraigües normatiu facilitador facin de dinamitzadores de relacions, intercanvis, orientació personal i derivacions acompanyades. I, com sempre, ens remet finalment a persones que duguin a terme l’entreteixit de la xarxa. En aquest sentit, cal reconèixer que de persones amb aquesta predisposició sempre n’hi ha hagut al territori, però sovint obstaculitzada la seva feina per les directrius administratives o les pràctiques de les entitats.

Finalment el Manifest ens recorda la necessitat de definir quins són els nòduls de la xarxa. Hi ha unes formacions que són molt específiques des del punt de vista laboral, cultural o personal i, per tant, quedarien fora del concepte de xarxa bàsica de formació permanent. No obstant això, les persones que acudeixen al llarg de la seva vida a aquestes formacions específiques provenen de la xarxa bàsica i, si volen mantenir-se al dia, hi hauran de tornar a entrar i sortir en més d’un moment de la seva vida, formalment o informal, per motius laborals, culturals o personals

La xarxa bàsica territorial de formació permanent ha de tenir en compte elements universals i locals alhora: el marc cultural bàsic validat per la societat, el desenvolupament de les estratègies cognitives i emocionals com a base d’un criteri propi fonamentat,  les competències transprofessionals i l’aprenentatge operatiu de la convivència i la participació ciutadana. I, tot plegat, davant d’una societat canviant no s’adquireix en la infància i l’adolescència un cop per sempre, sinó que cal renovar-lo en el dinamisme permanent de les competències clau actualitzades, entrant i sortint de la xarxa bàsica de formació permanent i aportant des del diàleg les pròpies experiències i les vivències raonades.

Acabem aquestes notes amb una cita del projecte Ciutadans Primer de Romania de la que es fa ressò el Manifest: “La pregunta passa a ser: què cal fer i què podem fer nosaltres mateixos per nosaltres i per la nostra comunitat?”

Alfons Formariz

Advertisements